dimecres, 1 de desembre de 2010

Miquel Sola: El país s’ho val, avancem cap al futur, avancem ca...

Miquel Sola: El país s’ho val, avancem cap al futur, avancem ca...: "L’objectiu principal d’aquest escrit és fer una reflexió del que va passar diumenge dia 28 de novembre, dia d’eleccions al Parlament de Ca..."

El país s’ho val, avancem cap al futur, avancem cap a la independència.

L’objectiu principal d’aquest escrit és fer una reflexió del que va passar diumenge dia 28 de novembre, dia d’eleccions al Parlament de Catalunya, on l’unionisme s’ha imposat a l’independentisme, Aquest últim ha perdut molt de pes tot i l’entrada en acció de Solidaritat Catalana de Joan Laporta a la cambra catalana. També, l’escrit està encaminat a parlar del futur de Reagrupament, partit liderat per Joan Carretero i que ha quedat fora del Parlament. Per acabar, vull donar la meva opinió de com s’ha de desenvolupar l’independentisme extraparlamentari de cara el futur, perquè esdevingui una nova força parlamentaria que faci ombra al creixen unionisme que vol portar Catalunya, des del meu entendre, a la ruïna.

En primer lloc per analitzar breument el resultat de la nit electoral. El sector sobiranista començava la diada democràtica de les votacions amb força optimisme, tot i que els més pessimistes declaraven que la divisió dels partits que volen alliberar Catalunya podria passar factura en l’escrutini dels vots. Enguany la bandera de la llibertat onejava a les seus de molts partits politics: Esquerra Republicana de Catalunya, partit de referència del món independentista, Reagrupament, liderat per Joan Carretero, ex conseller de governació a la Generalitat i el partit liderat per Joan Laporta, ex president del FC Barcelona, Solidaritat Catalana per la independència. A tots ells, també cal afegir dos partits petits més: El Bloc Sobiranista Català, que es presentava només a la província de Lleida i la candidatura Des de Baix propera a l’esquerra independentista de les CUP. Com he dit anteriorment, els més pessimistes pronosticaven un desastre a les urnes i, desgraciadament, aquests han acabat tinguent la raó. La divisió del vot independentista ha fet caure radicalment el suport separatista al Parlament (de 21 diputats a 14). Esquerra Republicana ha perdut un total d’11 diputats i s’ha quedat amb tant sols 10 i de la resta de partits que he anomenat anteriorment, només ha obtingut representació Solidaritat Catalana, que ha aconseguit un total de 4 parlamentaris. Així doncs, el suport a la llibertat nacional de Catalunya perd representació parlamentaria en un moment on les enquestes diuen que cada cop els catalans estem més a favor de l’estat propi. A més a més, aquells pessimistes i, de fet, bona part de la ciutadania, encara es lamenta més quan sumant els vots de tots els partits independentistes units, el resultat hauria deixat el sobiranisme amb una molt millor posició i força al Parlament. En definitiva, un desastre.

Pel que fa a la resta, la cosa és força trista. La divisió independentista ha fet créixer notablement els cagadubtes de CIU que han aconseguit captar el vot útil contra el tripartit i podran governar tranquil·lament amb solitari degut als seus 62 diputats. A més a més, per més desgràcia, el sector unionista i espanyolista ha aconseguit més redit electoral i s’ha col·locat com a tercera força política amb els 18 diputats del Partit Popular, als quals també si han de sumar els 3 diputats que ha pogut mantenir Ciutadans. Amb tot això, només ens queda la satisfacció de veure com el PSC perd pes i no pot reeditar un nou govern tripartit que no ha aportat el que havia d’aportar a Catalunya. La conclusió d’aquest primer apartat es que els conservadors i unionistes saben aprofitar molt bé la divisió de les forces independentistes i, per tant, aquestes hauran de fer una reflexió profunda al llarg d’aquests quatre anys.

En segon lloc vull parlar de Reagrupament Independentista. Aquest partit liderat per Joan Carretero, ex militant d’ERC i antic conseller de governació en el primer tripartit, ha quedat a les portes de poder entrar al Parlament, tot i fer una molt bona campanya electoral. És pot dir que Reagrupament ha pagat molt cara la falta d’unitat del sector independentista. Fruit d’això, quin futur li espera a la formació de Joan Carretero? S’ha d’afegir a la política eixelebrada que representa la Solidaritat Catalana de Joan Laporta? A de dissoldre’s com a partit i associació? La resposta que jo dono a aquestes preguntes és ven clara i contundent: Reagrupament ha de seguir al peu del canó. La proposta d’independència, mitjançant la declaració unilateral, la proposta de democràcia amb una nova llei electoral amb petits districtes i llistes obertes, llei anti corrupció, llei de limitació de mandats o la llei de transparència econòmica dels ens públics entre d’altres i la proposta de treball que agraeixi la feina ben feta i la promocioni. Totes aquestes propostes són totalment necessàries per Catalunya i Reagrupament ha de continuar difonent-les a tot arreu ja que per desgràcia, són l’únic partit que les defensa fins a la mort. En tot cas, lluny de desaparèixer el que ha de fer el partit és fer autocrítica i analitzar les raons que l’han portat a no aconseguir el suport necessari per entrar al Parlament. Reagrupament ha de lluitar d’ara en endavant per aconseguir la unió independentista i arribar amb força a les eleccions del 2014 amb garanties d’èxit assegurades i combatre el populisme i oportunisme de la formació de Joan Laporta. Així doncs, la formació de Carretero haurà de treballar de valent pel futur de l’independentisme.

El tercer punt el començo amb el final del segon; cal treballar pel futur independentista. En aquest futur i té molt a veure la Coordinadora Nacional de les Consultes. Aquesta entitat que ha coordinat totes les consultes fetes fins ara a Catalunya, aviat es constituirà amb el nom de Coordinadora Nacional per la Independència. Ha de ser en aquest moment quan caldrà recuperar la massa social que va organitzar les consultes en els diferents pobles per tal de bastir un nou projecte cohesionat i engrescador mitjançant el moviment de la societat civil. Cal recuperar totes les coordinadores locals extingides per interessos politics i cal tornar a engrescar a la gent a participar d’aquest moviment. Aquesta nova entitat, la Coordinadora Nacional per la Independència, hauria d’aglutinar totes les entitats independentistes existents, com poden ser la Plataforma Pel dret a Decidir o Sobirania i Progrés entre d’altres, així com obrir les portes a partits politics com poden ser la Candidatura d’Unitat Popular, Des de Baix, Reagrupament, Força Catalunya o Estat Català entre d’altres, tots ells, ara mateix moviments extraparlamentaris. També, evidentment s’haurà de fer un crit als partits parlamentaris actuals. Aquesta unió d’entitats, partits i societat civil ens podria permetre bastir una bona candidatura electoral de cara el 2014 ja que en el fons tots aquests tenen el mateix objectiu i de ben segur que uns poden enriquir als altres aportant part del seu projecte polític que ara defensen amb solitari.

En conclusió, la divisió ja ens ha costat molt cara aquesta legislatura, caldrà que tots plegats reflexionem i comencem a fer projectes els més unitaris possible ja que companys, no podem permetre que les forces conservadores com són PP, Cs, CIU, ICV o PSC ens tornin a guanyar terreny quan resulta que les enquestes fetes a Catalunya i a fora de Catalunya, diuen clarament que l’independentisme creix molt ràpid. Sé que el que presento en el tercer punt pot ser complicat, no és fàcil unir a tants col·lectius, entitats o partits, però crec que val la pena fer un bon esforç. Tenim quatre anys per treballar, cal seguir sense presa però sense pausa i cal sobretot voluntat per arribar a acords amb tothom. Companys, deixem els personalismes i les sigles de partit i fem un pas endavant, si no fem res, aviat podem veure aquest país totalment espoliat, colonitzat i perquè no dir-ho, exterminat.

Endavant les atxes!

Miquel Sola Suris

Imatge

Imatge
L'educació és a l'escola i a CASA!