Miquel Sola Suris: de setembre 2008

CORRANDES COLONIALS

Amb la mateixa sonsònia
tres segles anar-nos queixant,
però hem acabat resultant
ser la darrera colònia.
De Flandes a la Patagònia
tots han anat esquitllant
i amb tota la parsimònia
aquí nosaltres anar badant.

No resolc pas cap misteri
si dic que no és cap honor
ser la darrera nació
que fot el camp de l'imperi.
Sembla un grotesc encanteri
i una vil humiliació
que el qui mena el captiveri
sigui un pobre beneitó.

Aviat alçarem el vol
ara ja fem les maletes
que l'imperi espanyol
per fi se'n va a fer punyetes.

Més que una gran aventura
ha estat un joc d'acrobàcia,
però dintre de la desgràcia
hem mantingut la cultura:
ho hem fet en la dictadura
i ara en aquesta fal·làcia
que amb tota la cara dura
anomenen democràcia.

Mentre dins de la caverna
creuen les ombres del foc
sotmeses al tripijoc
dels demòcrates de caserna
ara és qüestió de saber-ne
i no fer més el badoc:
deien que Espanya era eterna
però ara ja li queda poc.

Ai adéu, Espanya, adéu
ja marxem, fotem el camp
que ara és hora de ser lliures
de trencar el darrer lligam.

Miquel Sola Suris

Pàgines

Imatge